Dinastía de Bergancia
Dinastía de Bergancia | |
---|---|
Sereníssima Casa de Bragança (pt) | |
dinastía y casa noble (es) ![]() | |
![]() | |
Direición |
Reinu de Portugal Imperiu de Brasil |
Historia | |
Fundación | 1442 |
Fundador | Alfonsu I de Bergancia |
Bolsa de valores | Casa d'Avis |
![]() |

La Mui Serena Casa de Bergancia (en portugués Sereníssima Casa de Bragança) o Dinastía de Bergancia (Dinastia Brigantina) ye una dinastía d'emperadores, reis, príncipes y duques d'orixe portugués, que ye una rama de la Casa d'Avis.
La casa foi fundada por Alfonsu I, Duque de Bergancia, fíu illexítimu del rei Xuan I de Portugal, fundador de la dinastía d'Avis, y de magar medró hasta convertise nuna de les más riques y poderoses families nobiliaries de la Península Ibérica na dómina del Renacimientu. Los Bergancia aportaron al tronu de los reinos de Portugal y l'Algarve tres de deponer a la dinastía filipina tras derrotarla na guerra de restauración portuguesa, que finó cola proclamación del duque de Bergancia como rei de Portugal, col nome de Xuan IV, en 1640. Los Bergancia gobernaron Portugal ya'l so imperiu de magar, y cola creación del Reinu Xuníu de Portugal, Brasil y Algarve en 1815 y la posterior independencia del Imperiu de Brasil en 1822, convirtiéronse tamién en monarques de Brasil.
La dinastía dio-y 15 reis a Portugal y 4 a Brasil, y munches reines consortes a dellos reinos europeos: rescamplen ente elles los nomes de Catalina Enriqueta de Bragança, esposa de Carlos II d'Inglaterra, y María Isabel de Bragança, esposa de Fernandu VII d'España. Tamién salieron d'ella candidatos a los tronos de Polonia (L'infante Manuel, conde d'Ourém) y Grecia (Pedro, duque de Bergancia), amás d'otres figures importantes na historia d'Europa y América. Los Bergancia perdieron los sos tronos nel tránsitu ente los sieglos XIX y XX: l'emperador Pedru II de Brasil foi despuestu en 1889, y el rei Manuel II de Portugal en 1910.
Tres del reináu de Xuan VI de Portugal (1816-26) los Bergancia dixebráronse en trés rames:
- La rama brasilana, dirixida pol mayorazu de Xuan VI, l'emperador Pedru I de Brasil.
- La rama constitucional, dirixida pola mayoraza de Pedru I, la reina María II de Portugal. Del casoriu d'esta reina col príncipe Fernandu II de Saxonia-Coburgu-Gotha, de la Casa de Wettin, surdió la Casa de Bergancia Saxonia-Coburgu y Gotha, también nomada Casa de Bergancia-Wettin, que gobernó'l reinu de Portugal dende la xubida al tronu de Pedru V en 1853 hasta que, en 1910, la monarquía foi derrocada nel país.
- La rama miguelista, dirixida pol segundu fíu de Xuan VI, el rei Miguel I de Portugal.
La rama brasilana, dempués de 1921, convirtióse na Casa d'Orléans-Bergancia, que la so xefatura ta disputada ente dos rames: la rama Vassouras, dirixida pol príncipe Luis d'Orléans-Bergancia, y la rama Petrópolis, dirixida pol príncipe Pedro Carlos d'Orléans-Bergancia. La rama constitucional desapaeció cola muerte del rei Manuel II en 1932, de forma que la so reclamación al tronu portugués pasó a la rama miguelista na persona de Duarte Nuno, duque de Bergancia. Tres de la so muerte el liderazgu de la casa pasó al fíu d'elli, Duarte Pio, que ye'l pretendiente actual al tronu de Portugal.
Xenealoxía
[editar | editar la fonte]