Vés al contingut

À la vie, à la mort !

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaÀ la vie, à la mort !
Fitxa
DireccióRobert Guédiguian Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRobert Guédiguian Modifica el valor a Wikidata
GuióRobert Guédiguian i Jean-Louis Milesi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soLaurent Lafran Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBernard Cavalié Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeBernard Sasia Modifica el valor a Wikidata
VestuariMichel Vandestien (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAgat Films & Cie - Ex Nihilo Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMarsella Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMarsella Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0115071 TMDB: 134275 Allmovie: v135613 Modifica el valor a Wikidata

À la vie, à la mort ! és una pel·lícula francesa dirigida per Robert Guédiguian i estrenada el 1995.[1]

Argument

[modifica]

A la costa de Marsella, una petita tribu té els seus hàbits al cabaret de Joséfa, el "Perroquet Bleu" que falla per manca de clients. Els amics marginals o socialment deprimits es reuneixen al bar: hi ha Jaco, aturat i infeliç en el seu matrimoni, Patrick, un altre home aturat casat amb Marie-Sol, dona de la neteja que ràpidament s'incorpora al seu clan després de negar els avenços del seu cap i finalment Ottoign, un antic legionari. El bon amic de la Joséfa, el José, que treballa com a bàrman, un dia acull a Venus, una jove drogodependent.

Totes aquestes persones aviat es van trobar allotjades al Perroquet Bleu en una meravellosa mostra de solidaritat. Les dificultats continuen augmentant: la dona i els fills de Jaco el deixen, la situació econòmica empitjora per a tothom, l'establiment amenaça de fallida i finalment, la tragèdia: Patrick se suïcida perquè la seva família pugui rebre l'assegurança de vida. Aleshores, la tribu Blue Parrot s'unirà per lluitar contra l'adversitat.[2]

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Robert Guédiguian va triar el restaurant La Caravelle situat al port de Pontèu a Lo Martegue com a lloc de rodatge. El va transformar per a la seva pel·lícula en un cabaret de striptease anomenat Le Perroquet Bleu.[3] Aquest mateix lloc també serà utilitzat el 2014 pel director per a la seva pel·lícula Au fil d'Ariane.

Els exteriors es van rodar a les Boques del Roine : Marsella/L'Estaca, Lo Martegue/barri de Pontèu-Augueta (lloc del « café du Perroquet bleu » de la pel·lícula).

Banda sonora

[modifica]

Distincions

[modifica]

Notes i referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]