À la vie, à la mort !
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Robert Guédiguian ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Robert Guédiguian ![]() |
Guió | Robert Guédiguian i Jean-Louis Milesi ![]() |
Dissenyador de so | Laurent Lafran ![]() |
Fotografia | Bernard Cavalié ![]() |
Muntatge | Bernard Sasia ![]() |
Vestuari | Michel Vandestien (en) ![]() ![]() |
Productora | Agat Films & Cie - Ex Nihilo ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França ![]() |
Estrena | 1995 ![]() |
Durada | 100 min ![]() |
Idioma original | francès ![]() |
Rodatge | Marsella ![]() |
Color | en color ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia i drama ![]() |
Lloc de la narració | Marsella ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() |
À la vie, à la mort ! és una pel·lícula francesa dirigida per Robert Guédiguian i estrenada el 1995.[1]
Argument
[modifica]A la costa de Marsella, una petita tribu té els seus hàbits al cabaret de Joséfa, el "Perroquet Bleu" que falla per manca de clients. Els amics marginals o socialment deprimits es reuneixen al bar: hi ha Jaco, aturat i infeliç en el seu matrimoni, Patrick, un altre home aturat casat amb Marie-Sol, dona de la neteja que ràpidament s'incorpora al seu clan després de negar els avenços del seu cap i finalment Ottoign, un antic legionari. El bon amic de la Joséfa, el José, que treballa com a bàrman, un dia acull a Venus, una jove drogodependent.
Totes aquestes persones aviat es van trobar allotjades al Perroquet Bleu en una meravellosa mostra de solidaritat. Les dificultats continuen augmentant: la dona i els fills de Jaco el deixen, la situació econòmica empitjora per a tothom, l'establiment amenaça de fallida i finalment, la tragèdia: Patrick se suïcida perquè la seva família pugui rebre l'assegurança de vida. Aleshores, la tribu Blue Parrot s'unirà per lluitar contra l'adversitat.[2]
Repartiment
[modifica]- Ariane Ascaride : Marie-Sol
- Jean-Pierre Darroussin : Jaco
- Jacques Gamblin : Patrick
- Pascale Roberts : Joséfa
- Gérard Meylan : José
- Jacques Boudet : Papa Carlossa
- Jacques Pieiller : Otto
- Laetitia Pesenti : Vénus
- Farid Ziane : Farid
- Frédérique Bonnal : la dona de Jaco
- Alain Lenglet : el patró de Marie-Sol
Producció
[modifica]Robert Guédiguian va triar el restaurant La Caravelle situat al port de Pontèu a Lo Martegue com a lloc de rodatge. El va transformar per a la seva pel·lícula en un cabaret de striptease anomenat Le Perroquet Bleu.[3] Aquest mateix lloc també serà utilitzat el 2014 pel director per a la seva pel·lícula Au fil d'Ariane.
Els exteriors es van rodar a les Boques del Roine : Marsella/L'Estaca, Lo Martegue/barri de Pontèu-Augueta (lloc del « café du Perroquet bleu » de la pel·lícula).
Banda sonora
[modifica]- Al bell Danubi blau de Johann Strauss II de 1866.
- Simfonia numéro 4 en la major de Felix Mendelssohn.
- Hasta siempre, Comandante de Carlos Puebla.
Distincions
[modifica]- Premi del Jurat al Festival Internacional de Cinema Francòfon de Namur 1995.[4]
- Nominat al premi al millor llargmetratge al Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg 1996.[5]
Notes i referències
[modifica]- ↑ À la vie, à la mort ! a unifrance.org
- ↑ À la vie, à la mort !, Institut Valencià de Cultura
- ↑ Article indiquant que Robert Guédiguian a tourné en 1994 son film "À la vie à la mort" à La Caravelle à Martigues
- ↑ Festival international du film francophone de Namur, palmarès 1995
- ↑ Mannheim-Heidelberg International Filmfestival, récompenses pour 1996