Govern de Catalunya 2024-2028
El Govern de Catalunya de 2024 està presidit des del 12 d'agost de 2024 per Salvador Illa en el marc de la quinzena legislatura situat en la socialdemocràcia i en l'humanisme cristià.[1]
El Partit dels Socialistes de Catalunya va formar govern en solitari després de la investidura del President Illa amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya i els Comuns.
Legislació
[modifica]El President Illa va renunciar a negociar pressupostos per a 2024 per centrar-se en els de 2025 i prorrogar els pressupostos del 2023, negociant cada decrets necessari per complementar-los,[2] i va anunciar en el debat de política general de 2024 una inversió de 8.300 milions d'euros per a la construcció de 50.000 habitatges públics fins al 2030 per fer front a la Crisi de l'habitatge a Catalunya.[3]
Entre els compromisos assumits pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en l'acord d'investidura, el govern va tirar endavant la llei de l'amiant, l'estatut de municipis rurals i la llei de memòria democràtica, que van posar en marxa el govern de Pere Aragonès la legislatura anterior.[4]
El govern va rebutjar el traspàs del control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, competència de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia i que el govern de Pere Aragonès va acordar per als Mossos d'Esquadra però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions.[5]
El gener de 2025 ERC es va negar a negociar els pressupostos de 2025 davant l'incompliment dels acords d'investidura per part del Govern.[2] El gener de 2025 va suspendre la possibilitat de teletreballar als alts càrrecs de la Generalitat.[6]
En febrer de 2025 es calculava el deute de la Generalitat en 88.916 milions d'euros, dels quals 60.236 milions provenen del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA),[7] dels quals el Tercer Govern de Pedro Sánchez condonà el febrer de 2025 17.104 milions, un 19,9% del deute global, com a part de la condonació de 83.252 milions d'euros de deute entre totes comunitats autònomes.[8]
Les negociacions dels partits de l'oposició amb el govern de l'Estat a canvi d'estabilitat van comportar l'increment de competències de la Generalitat de Catalunya, amb ERC, la creació d'nova empresa mixta entre l'Estat i la Generalitat per gestionar tot el servei de Rodalies de Catalunya a partir de l'1 de gener del 2026 per fer front al caos ferroviari,[9] i amb Junts per Catalunya la cessió de les competències en immigració que suposen la gestió dels centres d'internament d'estrangers (CIE) i la tramitació dels permisos de residència, i que els Mossos s'ocupin de ports i aeroports en cooperació amb la Guàrdia Civil i la policia espanyola.[10]
El 24 de març de 2025 la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo va destituir la directora general de la DGAIA, Isabel Carrasco, i el seu subdirector, Joan Mayoral, després que un informe de la Sindicatura de Comptes informés de nombroses irregularitats en les contractacions,[11] i el maig, l'Oficina Antifrau de Catalunya va anunciar que gavia obert una investigació per possibles fraus en ajuts econòmics concedits per la Fundació Resilis i l'UTE Fundació Mercè Fontanilles-Fundació Resilis a joves extutelats.[12]
La consellera Paneque fou reprovada pel Parlament en 27 de març de 2025, que demanà al president Illa la seva destitució per la seva mala gestió en l'escalada d'Incidències a Rodalies Barcelona i d'Adif dels darrers mesos.[13]
Tots els partits del parlament van criticar la gestió lenta i erràtica del govern durant l'apagada elèctrica massiva de 2025.[14]
En maig de 2025 els socis d'investidura van signar Pacte Nacional per la Llengua amb una vintena d'entitats, del que tota l'oposició va mantenir-se al marge.[15]
Composició
[modifica]Conselleries
[modifica]Composició inicial del Govern.[16]
Portaveu del Govern
[modifica]| Portaveu del Govern | Imatge | Coalició (Partit) | Cronologia |
|---|---|---|---|
| Sílvia Paneque | 
|
PSC | 12 d'agost de 2024 - |
Secretària del Govern
[modifica]| Secretaries del Govern | Imatge | Coalició (Partit) | Cronologia |
|---|---|---|---|
Secretaries generals
[modifica]| Departament | Secretari o secretària general | Cronologia |
|---|---|---|
| Departament de la Presidència | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Empresa i Treball | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Economia i Hisenda | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Igualtat i Feminismes | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Acció Exterior i Unió Europea | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Educació | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament de Recerca i Universitats | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament de Territori | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament de Salut | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament d'Interior | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament de Drets Socials | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament de Cultura | 12 d'agost de 2024 - | |
| Departament de Justícia, Drets i Memòria | 12 d'agost de 2024 - |
Referències
[modifica]- ↑ Pagès, Vicenç. «El nou Govern pren possessió i Illa reivindica la conselleria del català: "No és un atac contra ningú"». El Nacional, 12-08-2024. [Consulta: 13 agost 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Lasalas, Marta. «El PSC sobre el rebuig d'ERC a negociar els pressupostos si no es compleixen els acords: "No hi ha pla B"». El Nacional, 20-01-2025. [Consulta: 20 gener 2025].
- ↑ Esteve, Mireia; Alcobendas, Martina. «Salvador Illa promet 50.000 pisos per lligar ERC i els comuns». Ara, 08-10-2024. [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ «El govern de Salvador Illa assumeix la llei de memòria democràtica de l'executiu d'Aragonès». Ara, 05-12-2024. [Consulta: 14 desembre 2024].
- ↑ RS, Guillem. «La cronologia d'una rectificació: un error de càlcul amb els Mossos deixa el president Illa a contrapeu». El Nacional, 18-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Dalmau nega que el govern vulgui estendre la fi del teletreball a tota l’administració de la Generalitat». Vilaweb, 18-01-2025. [Consulta: 23 febrer 2025].
- ↑ Maria Asmarat, Guifré Jordan, Pau Cortina. «Radiografia del deute de la Generalitat: s’enfila fins als gairebé 90.000 milions i prop d’un 70% prové del FLA». ACN, 25-02-2025. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «ERC tanca amb l’Estat la condonació d’un 22% del deute català amb el FLA». La Mañana, 25-02-2025. [Consulta: 25 febrer 2025].
- ↑ «Traspàs de Rodalies: una empresa mixta amb majoria de la Generalitat gestionarà el servei el 2026» (en castellà). 3Cat, 17-02-2025. [Consulta: 7 març 2025].
- ↑ «El PSOE i Junts registren la llei per a cedir a Catalunya les competències d’immigració». Vilaweb, 03-11-2023. [Consulta: 7 març 2025].
- ↑ Pagès, Vicenç. «Drets Socials destitueix la cúpula de l'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA)». El Nacional, 24-03-2025. [Consulta: 25 març 2025].
- ↑ Martín, Jordi. «Antifrau investiga la DGAIA per irregularitats en els ajuts a joves extutelats». El Nacional, 15-05-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ Pagès, Vicenç. «El Parlament reprova Paneque i demana a Illa que la destitueixi pel caos de Rodalies». El Nacional, 27-03-2025. [Consulta: 9 abril 2025].
- ↑ Pagès, Vicenç. «Junts, ERC i CUP insisteixen a demanar responsabilitats a Illa per "l'apagada informativa"». El Nacional, 06-05-2025. [Consulta: 6 maig 2025].
- ↑ Laia Colomé, Cesc Giró. «Guanyar 600.000 nous parlants en cinc anys, el gran objectiu del Pacte Nacional per la Llengua: "El català ens necessita a tots"». Rac1, 13-05-2025. [Consulta: 15 maig 2025].
- ↑ 324cat. «Tots els noms del govern d'Illa: qui és qui en el nou executiu», 11-08-2024. [Consulta: 11 agost 2024].
| Evolució històrica |  | |
|---|---|---|
| Institucions | ||
| Governs de Catalunya | ||
| Departaments | ||
| Eleccions | ||
| Referèndums | ||
| Legislatures | ||
| Diputats | ||
