Vés al contingut

Semàfor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
No s'ha de confondre amb semàfor (comunicació).
Llums de trànsit
Semàfor
Semàfor a Washington.

Un semàfor és senyal de circulació automàtic, que regula el dret de pas de vehicles i vianants a les interseccions de les carreteres.[1] És un aparell elèctric lluminós que en la forma bàsica té tres colors: vermell (parar), groc o carabassó (parar, si es pot frenar amb seguretat) i verd (passar). El groc o carabassó intermitent indica que el semàfor és fora d'ús i que es pot passar amb prudència. Es fan servir en llocs on no n'hi ha prou amb les normes de prioritat o els senyals verticals per a regular el trànsit, com ara la densitat o una geografia particular.[2]

L'ordre de prioritat entre els senyals de circulació és: senyals d'agent de circulació, senyals circumstancials, semàfors, senyals verticals i marques viàries.[3]

El cicle d’un semàfor o sistemes de semàfors és el temps que transcorre entre dos senyals idèntics, una fase és una fracció del cicle.[2]

N'hi ha mants variants per a respondre a situacions particulars o per a regular la circulació d'usuaris de la via particulars: vianants, ciclistes, vehicles de transport públic, als passos de ferrocarril etc.

Components

[modifica]

El semàfor té els següents components:

  • Cap: L'armadura que conté les làmpades i té una o més cares, fixat a un suport.
  • Lent: És la part de la unitat òptica que per refracció dirigeix la llum provinent del llum i del seu reflector en l'adreça desitjada.
  • Visera: És un element que es col·loca damunt o al voltant de cadascuna de les unitats òptiques, per evitar que, a determinades hores, els rajos del sol incideixin sobre aquestes i facin l'efecte d'estar il·luminades, i també per impedir que el senyal emès pel semàfor sigui vista des d'altres llocs diferents cap al qual està enfocat. Amb els LED, aquesta part esdevé superflu.[4]
  • Placa de contrast: Element utilitzat per incrementar la visibilitat del semàfor i evitar que altres fonts lumíniques confonguin al conductor.
  • El controlador, que pot ser local o a distància, que col·lecta les dades i que elabora i executa un horari.

Evolució tècnica

[modifica]

Els semàfors han evolucionat amb el pas del temps, per millorar la fluïdesa es van fer més complexos i també més intel·ligents. Els primers tenien només dos colors, vermell i verd. El 1920, William Potts, un agent de circulació de la ciutat de Detroit hi va afegir el color carbassó, per avisar als conductors que el semàfor estava a punt de canviar de verd a vermell, per a evitar així les perilloses frenades brusques.[5]

Des dels anys vint del segle xx ciutats com Berlín, Londres i Nova York han començat a desenvolupar el sistema d'ona verda: un sistema de coordinació de semàfors que permet a un vehicle recórrer tot un trajecte sense haver-se d'aturar quan manté una velocitat constant.[6] Després de l'accionament manual primitiu aviat es va passar al control electromagnètic. Aquest romania força rígid, malgrat temporitzadors i rellotges electromecànics i complicats per a adaptar els senyals a la densitat real. La incorporació de sensors i el desenvolupament de controladors lògics programables, la connexió a les centrals de control del trànsit que permeten una adaptació de les fases a distància.[7] Aquests sistemes creen una gestió del trànsit flexible en temps real, incorporen aprenentatge automàtic, control dinàmic de les fases i aporten una pila de dades per millorar la circulació.[8]

Les làmpades LED van reemplaçar les tradicionals bombetes amb tots els avantatges de baix consum, millor contrast i una vida estimada cinquanta vegades superior el que en redueix el cost de manteniment. Els LED també permeten imatges animades sobretot en la fase verda o per a indicar el temps fins a un canvi de fase.[9]

Simbologia

[modifica]
Ampelmännchen (1969)
Design: Karl Peglau

La funcionalitat no permet gaires fantasies de disseny: cercles plens de tres colors i sagetes en diferents formes, segons la situació local. Els semàfors per a vianants formen una excepció a la regla. Si a Europa occidental, es va limitar a un senzill pictograma d'un home primet, a la República Democràtica Alemanya s'ha fet tot un estudi per obtenir una figura que deixa passar més llum i que alhora incitat els vianants a respectar. El resultat va ser el «Ampelmännchen» (‘L'homenot del semàfor’) amb el seu barret típic, el primer semàfor d'autor, fet pel psicòleg Karl Pegau (1927-2009).[10] Després de la reunificació alemanya del 1990, els occidentals van voler estandarditzar i introduir el pictograma raquític europeu, el que va desencadenar una ona de protesta.[11][12] Finalment, l'homenot va ser salvat, va rebre protecció legal i alhora va obrir la porta a altres figures locals, a condició que: «que només difereixen lleugerament de les oficials, i que l'usuari mitjà atent i sensat, en pot comprendre el significat».[13][14] Un estudi científic del 2013 ha provat que amb l'homenot humanitzat s'obté un millor acatament pels vianants, que amb el pictograma gairebé abstracte.[15]

Semàfor amb Mortadel·lo de Francisco Ibañez
Semàfor en forma de cor a Akureyri a Islàndia

Els semàfors per als vianants també s'han obert a un element lúdic, amb personatges de còmics, com ara Filemon i Mortadela de Francisco Ibañez.[16] A Emden, ciutat nadiu del dibuixant Otto Waalkes, a Alemanya el 2019 hi volien posar l'«Otifant» un elefant mític de les historietes de Waalkes, però el ministeri del Trànsit s'hi va oposar: no s'hi poden posar animals, només figures humanes.[17] L'Ajuntament d'Emden aviat ha trobat la solució per honorar el seu fill predilecte, en lloc de l'Otifant, hi han posat el mateix Otto.[18]

D'ençà no paren de desenvolupar altres variants. S'ha criticat que només i representen homes, així l'Ajuntament de València hi ha afegit figures femenines[19] i l'homenot alemany ha rebut una col·lega femenina.[20] El 2024, L’Ajuntament d'Esplugues ha incorporat simbologia LGTBI en tres semàfors del municipi per la defensa i la visibilitat de la diversitat afectiva, sexual i de gènere.[21] Altres ciutats hi posen parelles de diferents varietats.[22]

L'únic cas d'un semàfor per autos «personalitzat» conegut és la ciutat d'Akureyri a Islàndia, que ha reemplaçat el cercle vermell per un cor, després de la crisi financera de 2008, per a incitar la població a idees positives. Mentrestant ha esdevingut un símbol de la ciutat.[23]

Història

[modifica]

Es pot considerar el primer semàfor els llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de desembre del 1868.[24] Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia.

Semàfors de vianants

El 4 d'agost del 1914 es va instal·lar el primer semàfor modern, a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Tenia llums vermells i verds, posats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.[24]

El primer semàfor de Catalunya es va plaçar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença, exemple de tecnologia nova a l'ocasió de l'Exposició Universal. Era també el primer de tota Espanya.[25] El cicle tenia fases de tres minuts. Com que massa autos no respectaven el verd, si va afegir un guàrdia urbà que podia manualment canviar la fase.[26] El més antic, encara en funcionament és al darrere tram del carrer Comte d'Urgell, data dels anys quaranta o cinquanta del segle xx i va ser restaurat el 2013 i equipat de llums led moderns, però va conservar l'aspecte original.[27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Semàfor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Jariot, Montané i Martínez, 2022, p. 164.
  3. ↑ «senyal de circulació» (en diccionari de trànsit). TERMCAT. [Consulta: 29 març 2025].
  4. ↑ «Avantatges dels semàfors». Coneixement. Eastar Electric Group Co, Ltd. [Consulta: 30 març 2025].
  5. ↑ «First Tri-Color, Four-Directional Traffic Signal, 1920» (en anglès). The Henry Ford. [Consulta: 29 març 2025].
  6. ↑ «ona verda». A: Diccionari de trànsit. Barcelona: TERMCAT. 
  7. ↑ Yun, Taeyoung; Lee, Kanghoon; Yun, Sujin; Kim, Ilmyung; Jung, Won-Woo «An Offline Meta Black-box Optimization Framework for Adaptive Design of Urban Traffic Light Management Systems» (en anglès). KDD '24 Barcelona. ACM, 25-08-2024, pàg. 6202–6213. DOI: 10.1145/3637528.3671606.
  8. ↑ Llabina, Núria. «Barcelona vol aplicar IA a la coordinació dels semàfors». Betevé, 18-02-2025. [Consulta: 30 març 2025].
  9. ↑ Sinowatcher. «From Incandescent Bulbs to LEDs: The Evolution of Traffic Lights» (en anglès), 07-08-2024. [Consulta: 30 març 2025].
  10. ↑ Heckhausen, Markus. Das Buch vom Ampelmännchen [El llibre de l'homenot del semàfor]. Berlín: Eulenspiegel Verlag, 1997. ISBN 978-3-359-00910-8. 
  11. ↑ Pidd, Helen «Hats off to Ampelmännchen, 50 today» (en anglès). The Guardian, 13-10-2011. ISSN: 0261-3077.
  12. ↑ Dieckmann, Christoph «Danke, Herr Ampelmann!» (en alemany). Die Zeit, 23-08-1996. ISSN: 0044-2070.
  13. ↑ Strassenverkehrsrechtliche Einzelfragen zur Zulässigkeit ausgewählter ausgewählter Lichtsignalanlagen [Qüestions variats de dret de circulació sobre l'admissibilitat dels senyals de trànsit seleccionats] (en alemany). Berlín: Servei científic del Parlament Alemany, 30 maig 2023, p. 5-6. 
  14. ↑ «Die Entwicklung der Ost-Ampelmännchen» (en alemany). Ampelmann Berlin. [Consulta: 30 març 2025].
  15. ↑ Peschke, Claudia; Olk, Bettina; Hilgetag, Claus C. «Should I Stay or Should I Go – Cognitive Conflict in Multi-Attribute Signals Probed with East and West German ‘Ampelmännchen’ Traffic Signs» (en anglès). PLoS ONE, 8, 5, 24-05-2013, pàg. e64712. DOI: 10.1371/journal.pone.0064712. PMC: 3663810. PMID: 23717653.
  16. ↑ «Un nou semàfor de Mortadel·lo i Filemó al barri de Sant Antoni | Eixample | Ajuntament de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 21-05-2024. [Consulta: 29 març 2025].
  17. ↑ «Emden hofft auf Otto-Ampeln». Nordbayerische Kurier, 23-04-2019.
  18. ↑ «Otto Waalkes enthüllt Otto-Ampeln in Emden» (en alemany). Der Spiegel, 22-06-2019. ISSN: 2195-1349.
  19. ↑ Rovira, Joan «Semàfors igualitaris». Diari de Terrassa, 07-03-2016.
  20. ↑ «Zöpfe statt Hut: Grünes Licht für Ampelfrau» (en alemany). Der Spiegel, 23-11-2004. ISSN: 2195-1349.
  21. ↑ «Esplugues instal·la semàfors per la diversitat». Esplugues Digital, 26-06-2024. [Consulta: 30 març 2025].
  22. ↑ «Ampelpärchen als Exportschlager» (en alemany). ORF, 19-05-2015. [Consulta: 30 març 2025].
  23. ↑ «Stop for the red hearts» (en anglès). The Official Travel Guide to Akureyri. Akureyrarbær. [Consulta: 30 març 2025].
  24. ↑ 24,0 24,1 Lemus, Amber. «Lester Wire and Garrett Morgan: Inventors of the Traffic Light System» (en anglès). Heroes, heroines & History, 02-04-2023. [Consulta: 29 març 2025].
  25. ↑ «1929: El primer semáforo de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 16-02-2019.
  26. ↑ «En temps dels "urbanos" amb els primers semàfors». Betevé, 16-06-2021. [Consulta: 29 març 2025].
  27. ↑ González, Gabriel «El semàfor ‘vintage’ de l’Eixample: el més antic de Barcelona». Tot Barcelona, 13-08-2023.

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Semàfor

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Semàfor&oldid=34933544»